LA POR ESCÈNICA

Hoy desde Mentalis os traemos una interesante entrevista que la estudiante de periodismo Anna Sabaté Salvador  realizó al psicólogo Jordi Isidro Molina para Grup 51 en relación al temido "Miedo escénico". En esta ocasión transcribimos la entrevista original  en catalán. Espero que sea de vuestro interés.

 

“L’ÉSSER HUMÀ NO ESTÀ PREPARAT  PER ENFRONTAR-SE A UN GRAN PÚBLIC”

Jordi Isidro Molina, Psicòleg Clínic, expert en ansietat i estat d’ànim, no mostra símptomes d’estar nerviós o de patir ansietat, encara que defensa que sempre hem de tenir cert nerviosisme perquè és bo. Parlem de la por escènica, de l’ansietat i l’angoixa que sentim i patim quan ens enfrontem a un gran públic, perquè no estem preparats per fer-ho, i s’afanya a afegir que no la podem eliminar, únicament la podem controlar. Des de Cal·lístenes d'Atenes i Ciceró, passant per Mozart i Bach, fins arribar a l’actualitat amb Obama, aclamat per la seva gran oratòria, i Núria Espert, que interpreta el personatge de Bernarda, a l’obra la Casa de Bernarda Alba que es representa al TNC, paper pel que ha rebut excel·lents crítiques, i guanyadora del Premi Nacional del Teatre el 1984; al llarg dels segles ens hem enfrontat al gran públic, i encara tenim por.

 Existeixen moltes maneres de definir el terme por, tot depèn de qui faci la definició. Però una d’elles podria ser entendre la por com una pertorbació angoixant de l’ànim, per un risc ja sigui real o imaginari, a més, de ser un recel o aprensió que algú té de que li passi alguna cosa contrària al que desitja. Quines serien les característiques principals?

Les característiques serien bàsicament que és un comportament normal i humà, perquè tots tenim por. A més, la por arriba quan relacionem algun objecte, situació o comportament com perillós; aleshores, és quan comencen a aparèixer símptomes que generen la por.

Aleshores, la por escènica seria una reacció a una situació percebuda com a perillosa?

 Exacte. En aquesta cas seria una situació en la que el protagonista està exposat al públic, i se sent intimidat, té por; en lloc de pensar que està en una situació normal, pensa que és una situació perillosa, i el seu cos reacciona d’acord amb la percepció. Aquesta reacció és la por.

Segons Isaak Marks, les pressions i els canvis evolutius que han anat produint-se al llarg dels segles i generacions, ens ajuden a entendre alguns aspectes de la por humana. És a dir, ens hem anat adaptant al medi. Fins quin punt són essencials aquestes pressions per entendre aspectes de la por humana?

L’evolució el que ens porta a entendre és que durant anys les pors sempre han tingut la mateixa base, però han anat variant respecte al que hem anat necessitant al llarg de la nostra vida. Tanmateix, estan relacionades amb l’entorn. L’home que vivia als boscos tenia por als animals o al clima i avui en dia, ja no tenim tanta por a les que teníem abans, però en tenim de noves, com la por escènica o la por als coloms. Cal destacar però, que quan una por comença en algun aspecte, a ser més generalitzada, és coneix com a fòbia.

Dins de les quatre estratègies (retirada, immobilitat, defensa agressiva i desviació dels atacs) que tenim els humans per defensar-nos dels perills i la por, on col·locaria la por escènica? Per què? Es podria considerar com un factor mental?

 La por escènica es col·locaria en les quatre estratègies perquè cada persona és diferent, i per tant pot reaccionar de maneres molt diferents. Per exemple, hi ha gent que es queda paralitzada, altres fugen, hi ha gent que reacciona amb agressivitat; hi ha gent de tot tipus. Depèn de la personalitat de cadascú i de la reacció respecte l’ansietat. És important destacar que, la por escènica és una combinació entre el factor mental i el físic. No obstant, si es nota ansietat, aleshores, passa a ser exclusivament un factor mental.

 Isaak Marks, sosté també que les respostes defensives que tenim els humans per protegir-nos dels perills, emergeixen com adaptacions contra les amenaces dels enemics i davant altres perills de la naturalesa, que ens hem anat trobant al llarg de generacions. És podrien considerar les fòbies en general i la por escènica, en particular, una resposta defensiva a l’atac dels altres éssers?

Sí, la persona se sent atacada no tant per la mirada, sinó més per la valoració. La persona no li agrada que la valorin, ni que l’avaluïn, li fa por el que pugui pensar la gent. I per tant, al no poder controlar la situació, l’ansietat es dispara. Perquè la por és una situació de descontrol.

PROFUNDITZACIÓ EN LA POR ESCÈNICA

És realment la por escènica el desviament d’un atac dirigit cap a altres objectiu excloent el propi protagonista?

Seria una fugida. És com si el cervell en lloc de qualificar la situació de perillosa o normal, la qualifica de molt perillosa. El cos demana que un fugi, però es queda allà i intenta mantenir el tipus. A més, són situacions poc naturals per a l’ésser humà perquè, no està preparat enfrontar-se a un gran públic; està preparat per parlar, actuar en un grup reduït i que pugui controlar i justament, és el que no passa en els grups grans.

Estimula la por escènica buscar companyia dels altres com fan altres pors o fòbies, com pot ser la claustrofòbia, o l’aracnofòbia?

En general no. L’afectat s’aïlla perquè és una por que a la gent li costa confessar, ho amaga i no busca aliats. A més, en una presentació en públic estàs sol, ningú pot fer res per tu. Solucionar-ho depèn de tu.

Quines senyals avisen del suposat perill que senten els que tenen una acusada por escènica?

L’ansietat. Perquè sempre hem de relacionar por amb ansietat. Dins l’ansietat trobem tremolors, bloqueig, rigidesa, mals d’esquena, mals de cap... que a la vegada, són els símptomes que sent la persona afectada.

No és un procés instantani?

No, un mateix ja anticipa l’ansietat. Un dia abans o uns dies abans, comença a pensar en la situació... i l’ansietat ve donada perquè la persona comença a pensar com controlar la situació per estar tranquil. Si no pot aconseguir-ho, es va trobant més ansiós perquè no troba un mecanisme perfecte per enfrontar-se al públic sense cap tipus d’ansietat o perill, no el troba perquè no existeix. Hi ha mecanismes per desvirtuar o desdramatitzar i fer la situació el més natural possible. No obstant, l’angoixa i la por són bons. Qualsevol actriu, cantant... la necessita per fer la presentació i per fer-ho bé, i també per motivar-se. La clau de la por escènica és controlar-la, no eliminar-la.

Es podria considerar un factor hereditari i entendre que unes persones sentin més pànic a l’enfrontar-se al públic que altres?

Sí, és una combinació de genètica i ambient. La genètica ens fa agreujar els components ansiosos i fins i tot, la manera com superarem la situació i la crítica. I la part ambiental actuarà sobre l’espai, depenent de la protecció i educació que hem rebut, i on hem viscut. No obstant, hi ha pares i mares molt ansiosos amb fills ansiosos, i també, es pot donar el cas contrari.

Parla amb tranquil·litat, sense por, rumiant la resposta.

<<La por escènica pot raure a vegades, en experiències traumàtiques de la infància, però no és usual. La majoria pateix por escènica el dia que s’ha d’enfrontar al públic>>.

 S’atura un moment i precisa:

<<Això és així perquè no és una situació quotidiana i llavors, un s’hi troba el primer dia que li toca>>.

És podria relacionar amb la timidesa, o la por escènica es podria catalogar com un grau més elevat de timidesa?

No necessariament s’ha de relacionar amb la timidesa. Hi ha gent tímida que pateix por escènica, però també hi ha gent extravertida que en té. El que és pot afirmar és que la gent que pateix fòbia social tindrà aquest problema; però no vol dir que tothom que tingui aquest problema tingui fòbia social. A la vegada, la timidesa està relacionada amb gent que reflexiona les situacions, i que ha de notar seguretat en la situació. Per tant, davant d’un públic, al no controlar la situació és quan es dóna aquest factor.

Se li nota més a la gent tímida que pateix por escènica?

No, perquè, hi ha gent molt extravertida que en situacions d’aquest tipus es bloquegen o ploren ja que és una situació de control. El que passa és que el tímid és més possible que en tingui perquè és més controlador i, per tant, és més provable que en una presentació pateixi molt més, i tingui més por. Molts actors són tímids però saben actuar, i aquí està la clau: actuar. Saben ficar-se una careta en aquell moment i plantejar-se que la situació és la que és, i s’ha de desenvolupar un paper.

Medita cada resposta intentant destacar els aspectes més importants.

<<Una persona pot tenir molta autoconfiança en la seva vida però, a l’hora d’exposar-se al públic ho pot passar molt malament.>>

 També matisa:

<<Si aquesta situació es va repetint, pot ser que perdi l’autoestima>>.

I ressalta:

<<Tothom pot fer una presentació en públic sense necessitat de patir una gran angoixa ja que, tothom és capaç de fer-ho>>.

SUPERAR LA POR ESCÈNICA

Què es pot fer per superar-ho?

Varia segons els casos. En els casos més extrems faria falta medicació i un psicòleg. I en els casos generals, que són un 90%, o un psicòleg, o exercicis individuals. Consisteix a aprendre a treure-li la por a la situació, treure les ànsies de control i l’aprovació que té la persona. Un mecanisme que pot funcionar és la creació d’un personatge més fort i directe. Es desdramatitza la situació, perquè s’està interpretant un paper, i no importa el que digui i pensi la gent... Ens hem d’habituar a la situació, i per aquest motiu a molta gent li costa.

Són útils els llibres d’autoajuda, o per superar-ho cal posar-se en tractament psicològic?

Són útils per obrir la ment, donar idees, per ajudar a pensar en aspectes que no s’havien pensat. Però és un treball d’aprenentatge i un llibre no t’ensenyarà a perdre la por. T’ensenyarà a aprendre més coses sobre tu mateix. Crec que és bo, però no és pas una solució. I fins i tot, pot ser perjudicial, perquè pot crear frustració ja que, el llibre pot mostrar que és accessible però, pots fer la presentació aplicant tot el que has aprés, i que no et surti bé. A més a més, seria fins i tot paradoxal, que després de llegir un llibre, la presentació o actuació, o representació sortís a la perfecció, sense patir por escènica.

Són habituals les consultes a especialistes per tractar aquesta por?

No són molt habituals. Encara que, hi ha la creença que són encara molt menys habituals.

Quin tipus de persones inicien la teràpia?

De tot tipus. Sobretot gent amb feina que necessita exposar-se a un públic ampli. Generalment, venen d’estudiants en el moment que han de fer presentacions en públic i comencen a veure que els afectarà en la seva vida futura. Tots aquells que durant l’època d’estudiant eviten aquestes situacions, és possible que canviïn la vocació per evitar l’ansietat que senten. És així perquè es pot produir entre dos i quatre vegades, però arriba un moment que és tant angoixant que la gent ho deixa estar.

 Quins exercicis es realitzen?

Es treballen els grans 3 tremes: control, perfeccionisme i control de la situació. Tot depèn del psicòleg i de la teràpia. Es tracten els pensaments irracionals, es reestructuren les cognicions que provoquen aquesta por, i també es fan exercicis de relaxació. La clau en aquestes situacions és centrar-se en un mateix, enlloc de fixar-se en el públic i estar pendent d’ell. Aquest exercicis es poden treballar a la consulta, però la gran prova de foc és davant del públic. La clau és anar practicant a mesura que es va desdramatitzant i traient la por, i trobar-la natural. Adoptar també una situació de passotisme, pensar que no és la situació de la vida, sinó una situació de la nostra vida.

 Quina és la durada del tractament?

La durada depèn de si només hi ha aquest problema o n’hi ha d’altres. Si només es pateix por escènica, se soluciona ràpidament, en pocs mesos, sobretot a la consulta. Però es poden patir altres problemes com l’ansietat o, que s’estigui en una depressió. A vegades la gent assisteix a les consultes com si la por escènica fos el gran problema i és un dels problemes que té. I en aquest cas, si existeix més d’un problema, cal treballar-los tots, perquè només treballant-ne un, els altres no desapareixen. L’ansietat no és dolenta, i és el que se li fa veure al pacient. Perquè l’ansietat no ha de desaparèixer, s’ha de controlar i minimitzar al màxim perquè existirà sempre.

Mayte Moreno

www.mentalis-psicologia.com